El fideua

Avui hem anat a correr per Central Park, una puta pasada!!!  Dani hem diuen el Fideua!! Al Chirlas li diuen el Barriguitas!

Aqui tothom parla castella, per flipar nano.. aixi que gairebe no parlem amb angles, nomes per les nits, quan bebem.. per cert no es pot fumar a cap lloc.  Als americans es mes facils entendrels que als anglesos~

Dissabte a NYC

Aqui el Manolito i el menda ja estem una mica petats,,, pero la veritat que aixo val molt la pena. La guia que vam comprar es una puta merda… aqui els locals es posen de moda i despres tanquen. Aixi que val la pena donar voltes i explorar per tu mateix.

Ahir ens van convidar a una festa, en teoria un club de puta mare tancaba les portes i feien una festa d acomiadament. Nens el Lolo i jo al club mes underground que us heu trobat mai a la vida, musica electronica  a tope, tots anaven drogats fins al cap, i sense cap llum, tot fosc. Al final va estar be… Vam acabar anant a un altre bareto.. El Chirla segueix boig per les negres…

La penya aqui es bastant agradable! Avui passejant hem vist la Universitat de Columbia, i hem anat cap alla hem acabat esmorcant de gratis al campus amb una Koreana que ens ha explicat moltes coses.. despres hem anat a llogar unes bicis per fer NYC amb bici. La tenda havia tancat (com tot aki) i li hem preguntat a una negra, Lucia, sobre una direccio, la tia ha agafat el cotxe i ens ha portat a la direccio.. aixo si hem aguantat una chapa sobre la seva familia i sobre deu que flipes!!!

1er Día en NYC

Varias conclusiones de mi primer día en Nueva York:

1.- Aquí hi ha penya molt xalada…. (manolito uno de ellos)

2.- Todo lo grande se queda pequeño

3.- Els mobils de la penya són que ti cagues… el més matat porta una Blackberry.

Bueno finalment al Manolito li ha tornat la maleta amb tots els seus utensilis, un professional.

Quan hem aterrat, he compartit taxi amb uns catalans, i una ex-companya d’universitat que m’ha reconegut. Hem vingut fins Manhatthan i allà ens hem separat. Jo he anat a la cerca del Manolito. Allà estava esperant a la porta del hotel. A tot això el taxista ha decidit que es parava a menjar alguna cosa, mentre jo estava al taxi. I l’he esperat durant 10 minuts allà al taxi.

Avui hem vist la part de finances Wall Street, Zona Cero, ChinaTown… i poca més. Pq el cabrón del Manolo ha agafat l’hotel més cutre i més lluny que us pogueu imaginar. Ara som experts en Metro. Hem sopat a un Mexicà, amb gent molt simpàtica, hem fet algun amic, i després hem fet un parell de cervecetes a dos locals.

Que sapigueu que al Manolito ara li ha donat per les negretes… un campió!! Diu que potser es queda a viure aquí.

Demà ens aixequem a les 6.30 i anem al Empire.