La boda que mai acaba

A veure estic amb el segon dia de boda seguida, aixo es un infern. Tot apuntaba que seria la bomba dos dies de boda, joer quin fieston… doncs si, la boda va comencar a les 16.00 (misa tot amb polaco) a les 17.30 ja erem a la taula, mola, no? ni fotos ni pollas, aqui no s’espera… be doncs allo va ser un festival de jalar, de les 17.30 fins a les 2 del mati van desfilar mes de 10 plats.  Chupito va chupito biene, claro de Vodka…  durant les primeres hores de boda vaig estar calladet, clar ningu m entenia, pero aqui (con los chupitos) desperto el polaco que llevo dentro, que pin, que pan, vinga a xerrar amb tots i a ballar … fieston… pero molt fieston… i a sobre em van treure una ampolla de whisky per mi solet. A les 2 a.m. ja no era persona (aixo deia la Kasia jo estava molt be amb tots el meus nous amics), i la Kasia em va portar a la habitacio (la boda es feia a un hotel on tb dormiem).

I on esta el problema? A les 10 del demati sona el despertador, i truquen a la porta,… vinga que comenca l esmorzar i despres tornem a la boda… joer i jo amb un resacon que flipes… llico: no es pot veure vodka i wiskhy en una mateixa nit. Aquest mati ha estat d aquells dies que m he tornat a prometre no veure mes alcohol a la meva vida. 

 

 (que trista es la vida del professional de les bodes)