El comiat del Dani

Bueno, gràcies a dèu això s’ha acabat! us he de dir que jo ja no estic per aquestes coses. Ara us detallaré els moments per recordar d’aquest comiat:

•  Abans de res m’agradaria que tots sapigeu que aquest comiat ha estat dedicat “a un hombre hecho asi mismo” el Fary. Hem brindat tants cops per ell que el paio des d’on estigui s’ha cansat de nosaltres.
• No podré oblidar mai, al David Espluges, cantant el Fary. El Fary ha muerto pero ha nacido una estrella, l’Espluges.
• La mítica cansó de la Ramona, no ha deixat a ningú indiferent, fins i tot, amb coherència amb la normalització lingüística hem traduit vint segons de cancó.
• El perro lobo. Un cadell de gos (segons el Joan, el gos tenia 3 o 4 mesos) que el seu pes era de 50 Kg s’ha jalat tot el que el Jordi Poch li ha donat (3 churrascos, truita de patates, costelles a tope, … tot amenit amb allioli). Estic pràcticament segur que el gos ha mort (està amb el Fary ara mateix!).
• La fugida del Pepito. En un moment d’alegria va decidir que volia anar al Taulí, a què? em sembla que es pensaba que era una disco!?!?
• La mítica truita de patates del Jordi (que ell no ha fet) feta amb 17 ous. Proteines a tope!
• El Jordi Poch amb el triquini de tigrès. Tot un espectacle a Tossa, fins i tot l’estanquer li va recitar una poesia. (aquest paio no té vergonya!).
• Tb les casolades del Dani, Jordi, i Pepito a les 9 del matí, per aixecar-nos. En aquests comiats no es respecte res de res.
• Espectacle lamentable el de la platja. 9 tios amb cuerpecito Estrella Damm (patètic).

Intenteu no convidar-me + a comiats si us plau, estic cansat!!!